Guitarra d’aire

És nota que el dijous passat vaig sortir. A mesura que les llàcunes de
memòria s’omplen, van aflorant detalls que als meus ulls no deixen de ser
simpàtics.

Com per exemple la guitarra d’aire.

[@more@]

Si et dediques a observar els personatges que hi ha a dins d’una discoteca
hi trobaràs, a grans trets, tres tipopogies diferents: els que es troben en el
seu medi, els que no i els que fan el que poden.

El grup més interessant, i que no provoca la ràbia dels primers i la pena
continguda dels segons, és el tercer, és el de la gent que fa el que pot. I com
que fa el que pot doncs resulta que ja ha vingut de casa adequadament tocat,
perquè ja des de molt jove va esbrinar que sortir de discoteques sense alcohol,
en el seu cas, significava una debacle absoluta. I tocat com va, el nostre
personatge, s’endinsa a les profunditats cruels de la discoteca a esperar que
alguna canço li soni un xic i es pugui emocionar gratuïtament.

Aquí entrem en una altra bifurcació. Dins el grup d’abans trobem dues
branques, la dels que els hi sonen les cançons i la dels que amb prou feines
saben que coi és el que sona pels altaveus.

Dels primers, tenint en compte el que sona actualment a les dicoteques,
només en puc dir que tenen un gustos musicals molt discutibles. Els segons, en
canvi, quan el Gran Déu Del Heavy vingui a donar pel cul a tota l’humanitat
potser se salvaran i tot.

Llavors que tenim, uns individus amb ganes relatives d’estar en una
discoteca i que no estan gaire al corrent de les tendències musicals que es porten.
Que fan? Anar a la barra? Suïcidi? Intentar lligar?

De fet, poden fer moltes coses – deixeu volar la vostra imaginació – però
sempre queda l’opció molt respectable de fer el mongól. Com el dijous passat.

Com quan sona una de les poques cançons que saps quina és i, per fortuna,
té una guitarra que, coma bon rocker que ets, et posa els pels de punta. I aquí
s’hauria d’acbar tot però com que has triat la via de comporar-te com un mongol
comences a fer com que puntejes una guitarra imaginària i et marques el millor
“solo” de la història de la civilització.

És igual que no hagis tocat una guitarra en la teva puta vida.

La guitarra d’aire la sap tocar tothom.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Guitarra d’aire

  1. Jajajajaj, Doncs crec que no la sap tocar tothom, hiha gent que es nota que la cançó l’han sentit 2 cops i prou, perquè no pillen bé les raspejades! Saps que als Estats Units fan concursos de guitarra imaginària? Consisteix en trobar la persona que, mentre sona una cançó que els agrada, es motiven més fent veure que toquen la guitarra.

  2. ararat diu:

    Ostres, per molt surrealista que pugui semblar és veritat això que dius dels concursos de guitarra imaginària.

    Espectacular.

Els comentaris estan tancats.