Un Món (medieval) Meravellós

Jo vull. Jo vull, jo vull i jo vull.
Ser un rei gras i cabró.

És sabut, entre els meus cercles, que els règims totalitaris em provoquen
trempera. Mira, això del poder absolut em posa molt “tonto”. I Compte! Que
quedi clar que des de la meva educació profundament democràtica i
constitucional rebutjo amb vehemència aquestes pràctiques totalitàries,
faltaria més. Però com que la major part del meu temps vital em comporto com un
pertorbat, aliè a la democràcia i altres mariconades, resulta que jugo força
amb l’idea de tenir-vos a tots vosaltres sota una tirànica dominació, esclaus
sense futur en el meu gloriós Imperi del Mal.

Perquè no dubteu pas que el meu Imperi seria gloriós. I sexy.

Abnegats serfs, a més, no caldria que patíssiu gaire per la meva vida,
perquè a part de gràs i cabró, seria un covard que deixaria que els millors
homes i dones del regne es matessin en incomptables batalles per protegir els
territoris que jo hauria aconseguit a cop de titola, com a molt.

Tindríeu, llavors, tirania per anys.

De tant en tant, motivats potser per una gran epidèmia de fam o abusos
diversos per part de les autoritats reials, vindríeu al meu Catestell Infernal
a suplicar ajuda al Rei més sexy de la història de la civilització.

Entonces yo os hablaria en castellano, que acojona mas.

I llavors, doncs no sé, em sembla que històricament els reis s’espolsaven
força de sobre les reclamacions desesperades dels seus súbdits. Us aferraríeu
als meus reials turmells, implorant amb desesperació. Faríem uns riures amb la
meva cort reial i llavors deixaríem anar als gossos.

Ah, serien uns anys fantàstics. No gaires, perquè més d’hora que tard una
massa considerable de gent notablement putejada assaltaria al meu castell, amb
ràbia totalment justificada, per tal de trinxar-me i fer-me sentir quelcom
punyent.

Però no em trobaríeu.

Perquè com que soc més llest que la gana ja faria dies que hauria fet les
maletes i estaria viatjant en secret, disfressat de…de… tortuga ninja?…
cap algun paradís tropical on m’estarien esperant putes i drogues en
respectables quantitats.

I en Keith Richards enfilat en un cocoter.

Seria aquesta una bonica història sinó fos perquè probablement la idea de
fugir de l’Imperi del Mal amb Renfe no hauria sigut la millor.

Em trobaríeu, ergo, em mataríeu, força lentament, em trinxaríeu i em
donaríeu de menjar a una colònia de llimacs que anirien defecant trossets de la
meva persona arreu.

Al final, amb sort, sortiria a les enciclopèdies.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Un Món (medieval) Meravellós

  1. Alepsi diu:

    Però a qui se li acut, oh estimat rei (cal dur-se bé amb la reialesa, que mai se sap) escapar-se amb la (puta)renfe??? Aaaaaaaai senyor, senyor….

  2. Ui, no et pensis que descrius un món molt diferent al que tenim ara…

  3. MuyoMayí diu:

    I les teves últimes paraules abans de morir haguessin estat: i lo bien que nos lo pasemo’?

  4. ararat diu:

    Home, com a rei gras, cabró i drogata no sé si estaria disposat a compartir les drogues existents a l’Imperi.

    Però suposo que i se’m fes una petició formal, que hauria de ser necessàriament en Arameu, no podria dir que no.

    Que vagi bé a tots!

  5. T’has descuidat les amants, i el parell de soldats joves que els teus esbirros et portarien pagats per a que els sodomitzessis en secret.

  6. Jo sempre he pensat que sóc democràtic per poder gaudir d’una petita porció de poder a la qual no tindria accés en un règim totalitàri. És a dir, si fos un polític, un militar o el cap d’una immobiliària no em podria retenir als meus instints tirànics.

Els comentaris estan tancats.