Abominables, les pràctiques

Ahir, tot i que puc dir que he sobreviscut, vaig assistir a les pràctiques
més abominables de la història de la civilizació.

Us poso en context:

3 hores, una aula d’ordinadors, uns 15 equips informàtics, trenta i força
alumnes i un professor subnormal, al mateix nivell que la pràctica en si
mateixa. Ah, i temperatures descaradament tropicals que no feien més que fer-te
replantejar si no seria millor empassar-te el boli “bic” i acabar amb la teva
penosa vida.

Doncs així és com vaig passar la meravellosa tarda d’ahir.

Hauria sigut més productiu quedar-me a casa i fer un campionat de càries, a
veure qui les té més grosses. O senzillament llegir poesia, d’en Neruda, per
exemple.

El problema de tot plegat és que quan surts d’aquell petit camp de
concentració i enfiles el camí, penosament, cap a casa, vas essent conscient
mica en mica que aquestes tres hores perdudes no te les tornarà ningú. No pots
anar a cap autoritat sanitària i reclamar que la teva facultat, amb els genis
dels caps de departament com a estandard, t’ha arrabassat 3 hores de la teva
vida.

I és cert que aquestes 3 hores, en el cas que no hagués hagut de fer pràctiques,
no haurien sigut productives des del punt de vista romàntic i “gilipolles” de l’expressió.
Probablement haurien sigut dormides en una proporció respectable i, en general,
desaprofitades.

Però, amb la petita diferència, que jo aquestes hores de fer el gàndul a
casa em surten gratis. Les 3 hores de pràctiques, en canvi, les he pagades. Per
tant, vull tenir la sensació d’estar aprofitant el temps. Vull que em triturin
a treballar, que em maltractin, que m’explotin mentalment. Que em facin suar la
cansalada, vés.

Però que no em tinguin 3 hores entaforat en un seient, a 30 graus, veient
com el senyor dels pijames – el professor – escup merda indiscriminadament en
forma de presentacions al projector, sense que jo tingui cap altra feina a fer que tocar de tant en tant el ratolí i tocar-me els meus sagrats collons.

Si us plau.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Abominables, les pràctiques

  1. Bé, jo aquest any he decidit que a 3 assignatures no m’hi veuran el pèl, precisament perquè considero que hi perdo el temps. Després d’un mes de començar el curs trobes raonable i oportú, a les 9:30 del matí, fer una roda de presentació d’una hora i mitja explicant que és el que ens ha motivat a fer la carrera? siusplau, que estem a 2n, tota aquesta merda ja la vam patir l’any passat!! almenys que avisin! que em quedo a casa allisant-me els pèls púbics.

  2. eudald diu:

    Jo de tu em tocaria els collons ben tocats, sobreactuant, exagerant, teatralitzant, que es vegi, que es noti, que el professor se n’adoni! Potser me la pelaria i tot!
    Emprenya pagar per que t’estafin! I sí, potser les hores les hauries perdudes, però això ho hauries decidit tu!

  3. deric diu:

    Què dur que ets, amb el bones que són les pràctiques! 😉

  4. Alepsi diu:

    Pràctiques? Has dit pràctiques???? Mira, afortunat tu, que en tens… puta merda de sistema educatiu… he dit. xD

Els comentaris estan tancats.